Paqui

Un dia ens varem aixecar i cap al migdia ens va arribar la noticia: haviem de deixar la feina. En poques hores es declararia l’estat d’alarma. Encara no sabiem com canviarian les nostres vides a partir d’aquell moment.
Les coses s’havien precipitat i una espesa bruma va caure a sobre nostre.
Els dies van passar un sobre l’altre com una pesada fosa.
I sí, per alguns, aquesta fosa va ser real: la gent va començar a morir, sobre tot la Gent Gran i encara més si vivien a una Residència de Gent Gran. Ser gran es va convertir en sinònim de mort. Aquella gent que havia lluitat, havia passat una guerra, havia pujat els seus fills i ara en l’última part de la seva vida, es veia condemnada no a morir, que això tots sabem que un dia ens passarà. Sinó a morir en soledat.
El meu record per tots ells.